Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
agregat cristal·lí regular
Mineralogia i petrografia
Associació de cristalls segons unes determinades lleis geomètriques de simetria.
Pot ésser format per cristalls d’igual o diferent espècie Els de la mateixa espècie poden ésser agregats parallels , en els quals les cares i les arestes dels cristalls són paralleles, o macles
sistema cúbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors, amb els quals formen angles de 54°44’.
Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular
xarxa
Mineralogia i petrografia
En un cristall, ordenació regular de punts en l’espai; cadascun dels punts de la xarxa no implica necessàriament l’existència d’un àtom o una molècula, sinó que aquests punts són nusos espacials, és a dir maneres de distribuir-se els punts en l’espai.
El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí
diplòedre
Mineralogia i petrografia
Forma geomètrica pertanyent a l’hemièdria paramòrfica del sistema regular.
La característica simètrica és formada per tres eixos binaris parallels a les cares del cub, quatre eixos ternaris, tres plans de simetria parallels a les cares del cub i un centre de simetria Té, en conjunt, 24 cares en forma de trapezi
pseudomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat segons la qual un mineral n’ha substituït un altre, però conservant la forma externa d’aquest darrer.
Aquesta substitució té lloc d’una manera lenta i contínua Un exemple típic de pseudomorfisme és la transformació de pirita en limonita, en què aquesta conserva les formes geomètriques de la pirita de vegades aquesta transformació no és total, i hom pot apreciar-hi, a l’interior, un nucli de pirita Un altre exemple és el de la leucita, que pertany al sistema regular per damunt de 600°C per sota d’aquesta temperatura passa al sistema tetragonal, però manté la forma externa del sistema regular
pedra de tall
Mineralogia i petrografia
Pedra tallada en forma regular per tal d’emprar-la en construcció.
És anomenada també pedra picada
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones…
berzeliïta
Mineralogia i petrografia
Arsenat natural anhidre de calci i sodi amb magnesi o manganès, (MgMn)2Ca2Na(AsO4)3.
Mineral que cristallitza en el sistema regular, amb una estructura semblant a la del granat És de color groc brillant o taronja, i de lluïssor resinosa
hexaquisoctàedre
Mineralogia i petrografia
Sòlid cristal·logràfic constituït per 48 cares triangulars.
Hom el pot considerar com un octàedre sobre cadascuna de les cares del qual hom ha collocat una piràmide hexagonal És la forma holoèdrica general del sistema regular
betafita
Mineralogia i petrografia
Niobat i tantalat d’urani.
Mineral d’urani, de composició química mal coneguda És de color verd marronós, té lluïssor resinosa i és translúcid o opac Cristallitza en el sistema regular i sol anar associat a l'euxenita