Resultats de la cerca

Aquest procés és originat en pujar el magma a través d’una fissura cap a la superfície i, quan hi és molt a prop, els materials volàtils continguts en la solució es desprenen ràpidament i s’esdevé l’explosió

És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser

Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi

Mineral que cristallitza en el sistema regular, en cristalls de forma tetraèdrica i també en masses o grànuls Té una fractura irregular i és molt fràgil La duresa és de 4,5, i la densitat, de 4,6-5,1 Té un color de gris a negre i un esclat metàllic És opaca Forma una solució sòlida amb la tetraedrita Quan s’altera passa a malaquita i òxids d’antimoni Els principals jaciments són a Cornualla Gran Bretanya, a Austràlia Broken Hill i als EUA

Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques sedimentàries, tant…

Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani En realitat, és una…

Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden aleshores comença la cristallització Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristallització d’un magma En primer lloc hi ha l' etapa ortomagmàtica, durant la qual cristallitzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en elements…

El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els…