Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
isomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, essent químicament diferents, tenen unes mateixes característiques cristal·logràfiques.
Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica
isotípia
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, posseint fórmules químiques diferents, tenen la mateixa estructura cristal·logràfica i, per tant, idèntica forma externa.
El diamant i la blenda són un exemple de substàncies isotípiques
anisotropia

Anisotropia
© NASA/Goddard Space Flight Center
Mineralogia i petrografia
Fenomen que presenten certes substàncies, una de les propietats físiques de les quals, almenys, varia segons la direcció.
Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia
isomorf | isomorfa
Mineralogia i petrografia
Dit de les substàncies que presenten isomorfisme.
recristal·lització
Mineralogia i petrografia
Formació d’una nova cristal·lització en el si d’una roca; si aquesta és endògena, té lloc per accions internes químiques, tèrmiques o mecàniques que produïren la fusió d’alguns dels seus elements cristal·litzats, els quals, després, un cop variades les condicions, cristal·litzaren de nou.
Si la roca és exògena, té lloc per mitjà de la diagènesi, on intervé també la pressió i la circulació d’aigües mineralitzadores que dipositen substàncies que després cristallitzaren en el si de la roca
eix òptic
Mineralogia i petrografia
Direcció en la qual un material anisòtrop es comporta com si fos isòtrop.
Més estrictament, és la direcció de monorefringència en un cristall birefringent Són uniaxials totes les substàncies que cristallitzen en els sitemes tetragonal, hexagonal o romboèdric, mentre que les que ho fan en el ròmbic, monoclínic o triclínic són biaxials
fil·lita
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica originada a partir de sediments argilosos, compacta, de colors variats i esclat sedós.
És constituïda per quars, mica i sericita, acompanyada de clorita No sol contenir feldespat, però sí estaurolita i, com a minerals accessoris, rútil, turmalina, granat, magnetita, pirita, grafit i substàncies carbonoses La causa de la seva exfoliació és la disposició en capes de la sericita
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
estructura cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc
antracita
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més antic per la seva edat geològica i el més ric en carboni (del 90 al 97%).
Amorfa, d’aparença homogènia, fràgil i de fractura irregular És de color negre o gris de ferro, de superfícies irisades i opaca, i té una lluïssor vítria amb tendència metàllica Crema bé, sense fum i amb flama curta, però li cal corrent d’aire perquè conté molt poques substàncies volàtils El seu poder calorífic pot sobrepassar les 8 000 calories, motiu pel qual és emprada com a combustible Els principals països productors són la Gran Bretanya Galles, RFA i els EUA Pennsilvània