Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…
celestina
celestina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’estronci, SrSO4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci
anhidrita
anhidrita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci anhidre, CaSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant agregats granulosos, compactes o fibrosos d’exfoliació perfecta, color blau, gris blavós, blanc o incolor, i esclat vitri Té duresa 3,5 i pes específic 2,9-3
anglesita
Anglesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, PbSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom
ampelita
Mineralogia i petrografia
Esquist argilós lleugerament consolidat i compacte.
Conté una gran quantitat de sulfat de ferro que prové de la descomposició de la pirita És de color negrós a causa de la presència de residus orgànics que no han estat destruïts per l’oxidació És roca abundant al Pirineu, on sovint conté graptòlits Antigament era emprada per a l’adob de les vinyes
pirita
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
marcassita

Marcassita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Disulfur de ferro, FeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic D’hàbit tabular o piramidal, se sol presentar formant macles en forma de llança o de cresta de gall És dimorfa de la pirita Té un color groc d’or, que s’enfosqueix en contacte amb l’aire, i l’esclat és metàllic la duresa és 6-6,5, i la densitat 4,89 És utilitzada per a obtenir el sulfur i el sulfat fèrrics
thenardita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de sodi, Na2(SO4).
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en forma de dues piràmides La seva densitat és de 2,65 Es forma durant el temps de la calor en molts llocs salins, com una escorça Hom el pot trobar a Xile, Perú i Arizona a la península Ibèrica, n'hi ha a Calatayud, Aranjuez, Ciudad Real i Burgos
arcanita
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de potassi, K2SO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls de color blanc Té pes específic 2,6
goslarita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de zinc hidratat, ZnSO4·7H20.
Cristallitza en el sistema ròmbic incolora, blanca, marró Té duresa 2-2,5 i pes específic 1,978