Resultats de la cerca

Segons l’aspecte, és anomenada fractura estellosa , quan la superfície de trencament té sortints i entrants molt aguts i bruscs, com els d’una fusta estellada, fractura concoidal concoidal, fractura llisa , quan la superfície és plana o gairebé plana, fractura desigual , quan és irregular a causa de petites depressions i elevacions, fractura terrosa i fractura granular

Aquest procés és originat en pujar el magma a través d’una fissura cap a la superfície i, quan hi és molt a prop, els materials volàtils continguts en la solució es desprenen ràpidament i s’esdevé l’explosió

Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…

Un filó és delimitat per les parets , superfícies laterals, el sostre , superfície superior, i el mur , superfície inferior, i la seva localització és determinada per la direcció i el cabussament Hom anomena potència d’un filó el gruix mesurat perpendicularment a la direcció, i pot variar des d’uns quants centímetres fins a uns quants metres La longitud pot variar des d’uns quants metres fins a uns quants quilòmetres Els filons minerals es componen de la mena i de la ganga , segons que els materials siguin utilitzables o no per a l’explotació comercial Hi sol haver…

En cristallografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador,…

D’un color vermell de coure i d’esclat metàllic, té una duresa de 5-5,5 i una densitat de 7,78 S'altera molt fàcilment en superfície i es torna de color verd clar No és un mineral gaire corrent

Els materials anisòtrops, amb més d’un índex de refracció, presenten una direcció en la qual el material és isòtrop Els cristalls uniaxials pertanyen als sistemes tetragonal, hexagonal o romboèdric La superfície òptica indicadora dels cristalls uniaxials és un ellipsoide de revolució

Mineral aparentment amorf, d’estructura en forma de ronyó, superfície aspra i fractura concoidal Té una duresa 4,5-5 i un pes específic 4-4,1 És de color verd maragda Hom l’ha trobat a Frenenstadt Selva Negra i Cornwall

Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…