Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
migració
Mineralogia i petrografia
Fenomen pel qual el petroli és traspassat del seu lloc d’origen (roca mare) a una altra roca més o menys llunyana.
El traspàs té lloc mitjançant diversos mecanismes, tals com la tensió del gas contingut en el petroli, moviments orogènics, augment de la calor de la zona, etc La fase migratòria pot comprendre diverses etapes i pot tenir interrupcions
paragonita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup de les miques, de fórmula Na2Al4[Si6Al2O2 0](OH)4
.
Cristallitza en el sistema monoclínic, i és isostructural amb la moscovita És un mineral incolor o de color groc pàllid, i la seva duresa és de 2,5 Es troba en roques metamòrfiques de la sèrie pelítica, tals com gneis moscovítics, esquists i fillites, o com a component detrític en sediments de gra fi
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
amfíbol
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de la classe silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.
Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles…
creixement d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Increment de les dimensions d’un cristall.
El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…
mineralitzador | mineralitzadora
Mineralogia i petrografia
Dit dels gasos magmàtics, tals com l’hidrogen, el vapor d’aigua, els composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc, i també d’altres substàncies volàtils que provoquen o afavoreixen la formació de certs minerals en disminuir la viscositat del magma, en engrandir els límits de la temperatura de cristal·lització i actuar com a agents catalítics, en combinar-se amb alguns minerals que no es podrien formar d’una altra manera i en concentrar i extreure composts metàl·lics i d’altres de no metàl·lics del magma.