Resultats de la cerca

Quan la pressió i la temperatura —factors bàsics en el metamorfisme— prenen uns valors elevats, aquest arriba a la fase última i aleshores les roques passen a l’estat de fusió i s’originen noves roques ígnies per la consolidació d’aquests magmes D’aquesta manera es tanca el cicle de transformació de les roques

Suposa una recristallització a gran escala, el resultat final de la qual és una textura granoblàstica consistent en un mosaic de cristalls de dolomita de dimensions mitjanes a grosses, la majoria dels quals tenen formes ben definides, amb el contorn en forma de romb Bé que la dolomita pot precipitar-se directament, hom admet que el procés normal és la formació per substitució, la qual ha estat contemporània amb la formació del sediment, o bé s’ha originat poc temps després sota l’aigua, en relació amb els moviments del fons marí Les condicions per a aquestes substitucions són aigües remogudes…

Aquesta substitució té lloc d’una manera lenta i contínua Un exemple típic de pseudomorfisme és la transformació de pirita en limonita, en què aquesta conserva les formes geomètriques de la pirita de vegades aquesta transformació no és total, i hom pot apreciar-hi, a l’interior, un nucli de pirita Un altre exemple és el de la leucita, que pertany al sistema regular per damunt de 600°C per sota d’aquesta temperatura passa al sistema tetragonal, però manté la forma externa del sistema regular

La saussuritització és deguda al metamorfisme de contacte o bé a un lleu dinamometamorfisme

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita

Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l…

Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys denses i amb…

Una característica comuna a la majoria d’aquestes roques és el fet d’ésser formades per agregats de minerals cristallitzats, per la qual cosa sovint hom les anomena roques cristallines

És un dels efectes del metamorfisme de contacte