Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
manganita
Mineralogia i petrografia
Òxid bàsic de manganès, MnO(OH).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit prismàtic o fibrós De color gris fosc o negre i esclat submetàllic, té una duresa 4 i una densitat 4,33 Hom la troba en venes hidrotermals de temperatura poc elevada, amb baritina, calcita i siderita
zoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i alumini, Ca2Al3Si3O1 2(OH).
Mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristallitza en el sistema ròmbic, amb una exfoliació perfecta segons la cara basal Té una duresa de 6,5, i una densitat de 3,3 És de color gris, bé que a vegades n'hi ha de color verd poma i rosa Es presenta sovint a les roques metamòrfiques esquists i gneis, també en venes de quars
laumontita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl2Si4O12·4H2O.
Mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic D’hàbit prismàtic o en masses, és de color blanc i té l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, 2,25-2,3 Pot perdre amb molta facilitat 1/8 de la seva aigua, la qual cosa la caracteritza Hom la troba en venes i cavitats en les roques ígnies i també en sediments
enargita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i sovint també en masses granulars.
Fràgil, té una duresa de 3 i una densitat de 4,45 És d’un color negre grisós o negre de ferro, i és opac Passa a tennartita per alteració i a una varietat d’arsenat de coure per oxidació És mena del coure Els jaciments més corrents són en venes i dipòsits de substitució, i els principals són a Xile, al Perú, Mèxic i a Butte, Buigham i Tintic EUA
estibina

estibina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics allargats segons l’eix c
.
Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès
perthita
Mineralogia i petrografia
Mineral format per intercreixement de plagiòclasis a l’interior de l’ortosa o de la microclina.
Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi
orpiment
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, As2S3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són petits també es pot presentar en masses irregulars És de color groc i té un esclat de perla o de resina transparent La seva duresa és 1,5-2 i la densitat 3,49 És un mineral format a poca temperatura Es troba en venes i dipòsits formats per fonts termals o com a producte d’alteració del realgar o d’altres minerals d’arsènic A la península Ibèrica n'hi ha a Astúries i a Almadén
realgar
realgar
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, AsS.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries
witherita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie del grup de l’aragonita, carbonat de bari, amb el 69,6% de bari; molt sovint amb impureses de calci i estronci en substitució del bari.
Cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls que sovint es presenten maclats amb un aspecte pseudohexagonal Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 4,3 Normalment és incolor o blanc, bé que de vegades pot tenir un lleuger color groc És el més important dels minerals del bari després de la baritina BaSO 4 Generalment es presenta associada a la galena i a la baritina en les venes hidrotermals de baixa temperatura N'hi ha jaciments importants a Cumberland i Durham Anglaterra i a Califòrnia EUA També n'hi ha al Camp de Tarragona i al País Basc
scheelita
Mineralogia i petrografia
Wolframat de calci, CaWO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites