Resultats de la cerca

És coordinador del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida, on imparteix classes de didàctica de l’educació física i de l’esport Des del 2000 és coordinador pedagògic de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat d’Horta de Sant Joan i fou promotor dels jocs tradicionals a la festa del Mercat del Centenari d’Amposta Collaborà en diversos llibres i revistes i fou comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals També és especialista en conflictologia en l’esport, a més d’assessorar diversos clubs esportius

Catalunya va viure un any excepcional i la gent de la cultura popular va tornar a ser a primera línia a l’hora de respondre amb fermesa als fets que es van anar succeint Cal destacar que el conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, un home procedent de l’àmbit de la cultura popular, després de tres mesos a la conselleria, es va exiliar a Bèlgica, juntament amb el president Carles Puigdemont i altres consellers, per evitar la presó i fer saber a Europa i al món que a Catalunya hi havia una situació de pèrdua de llibertats Davant la crisi de la relació amb l’Estat espanyol, inclosa la…

Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…