Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
peu de cabra
Oficis manuals
Eina del ferrer semblant a un martell de cap molt ample, emprada per aplanar el ferro en calent.
cap
Oficis manuals
Extrem més ample d’un martell, mall, etc, oposat a la pena, generalment de forma quadrada, rectangular o circular.
gavarrot
Oficis manuals
Tatxa, preferentment d’acer, de cap pla i ample, emprada principalment pels tapicers per a fermar la tela damunt la fusta.
corretjot
Oficis manuals
Fleix de ferro fins a 100 mm d’ample i 5 mm de gruix, que, entre altres aplicacions, era emprat per a construir els cèrcols de testa dels bocois grossos.
càntir
càntirs
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.
Serveix per a tenir-hi aigua o vi Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram
calafat
Oficis manuals
Eina de tall ample, en forma d’escarpra, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bota o de les taules de l’embarcació.
És anomenat també calador
els Garrots
Folklore
Comparsa d’homes armats de grossos bastons, acabats en una porra d’on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…