Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Josep Jordana i Andorrà
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom del comare de Toloriu.
Acordionista diatònic, posseïa un extens repertori de música ballable rumba, pericón , havanera, vals, pasdoble, etc que aprenia de les orquestres de l’època i readaptava amb un segell propi L’any 1993, el Festival Tradicionàrius li feu un homenatge amb una nodrida participació de grups actuals que han adaptat part del seu repertori, com la popular Marxa del comare , que durant un temps obrí i tancà la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel Tot el seu repertori ha estat arxivat i enregistrat per l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu
refugi de la Colomina

Refugi de la Colomina
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Es troba dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al costat de l’estany de Colomina, a 2395 m d’altitud Construït l’any 1917, inicialment fou conegut com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que l’habitava i des d’on dirigí la primera obra hidroelèctrica de l’Estat espanyol El 1973 passà a ser propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i el 1985 fou adaptat com a refugi Disposa de quaranta places i l’any 2011 s’hi realitzà una darrera reforma Està inclòs en la volta als nou refugis del parc, coneguda com a…
refugi d’Ulldeter
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Setcases (Ripollès).
Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del precedent, del…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
Festa d’Elx
Baixada de l’araceli durant la Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Folklore
Literatura catalana
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu que es fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) a l'església de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…
, ,
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…