Resultats de la cerca

Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups, i l’any 1988, amb la collaboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès Els seus òrgans de comunicació són Trencadansa i Punt informatiu El 2002 li fou concedit el premi Nacional de cultura…

La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des de la segona…

Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les Diades de…

Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…