Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Flama del Canigó
Folklore
Tradició vinculada als solstici d’estiu que simbolitza la reivindicació de la identitat dels Països Catalans.
Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països…
Esbart Verdaguer
Dansa i ball
Folklore
Agrupació folklòrica fundada a Barcelona per Manuel Cubeles i Solé (1945).
Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als PaïsosCatalans i a l’estranger
Diada del Llibre
© Ajuntament de Reus
Folklore
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
La data, fixada el dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi , arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat, a d’altres poblacions dels PaïsosCatalans i, fins i tot, a països estrangers com el Japó Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i actes culturals El 1996 la UNESCO declarà aquesta data, basant-se en el ressò i els actes que té a Catalunya, el Dia Mundial del Llibre
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots elsPaïsosCatalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne…
Fira Mediterrània
© Anna Brugués / Fira Mediterrània
Folklore
Mostra representativa de la cultura popular i tradicional catalana que, des de l’any 1998, s’organitza cada mes de novembre a Manresa.
Els primers anys rebé el nom de Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional i des del 2004 preval el nom actual Organitzada per la Fundació Fira Mediterrània , nasqué com una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de l’antiga Caixa d’Estalvis de Manresa i la collaboració de diverses entitats manresanes fins a la vuitena Fira, fou organitzada des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana A banda dels grups provinents dels PaïsosCatalans, cada any hi ha una regió…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una…
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà…
La Patum
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
Esbart Català de Dansaires
Dansa i ball
Folklore
Entitat dedicada a l’estudi, la difusió i el foment de la pràctica de la dansa i els costums tradicionals catalans, fundada el 1907 a Barcelona.
Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i…