Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’…
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als PaïsosCatalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements…
salpàs
Folklore
Cristianisme
Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als PaïsosCatalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la…
correbou
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als PaïsosCatalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general,…
Fira Mediterrània
© Anna Brugués / Fira Mediterrània
Folklore
Mostra representativa de la cultura popular i tradicional catalana que, des de l’any 1998, s’organitza cada mes de novembre a Manresa.
Els primers anys rebé el nom de Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional i des del 2004 preval el nom actual Organitzada per la Fundació Fira Mediterrània , nasqué com una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de l’antiga Caixa d’Estalvis de Manresa i la collaboració de diverses entitats manresanes fins a la vuitena Fira, fou organitzada des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana A banda dels grups provinents dels PaïsosCatalans, cada any hi ha una regió…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una…
albada
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als PaïsosCatalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre…
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…
Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i folklorista.
Estudià a la Universitat de València i a la de Madrid, i es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres Amplià estudis en el Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció de Menéndez Pidal i de Navarro Tomás S'incorporà a l’equip d’enquestadors de l' Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer les enquestes per a la part catalana de la dita obra Després d’una interrupció del treball científic durant els anys 1936-43, el reprengué a Mallorca, on visqué fins el 1959 exercint de professor d’idiomes i collaborant molt eficaçment en la…
carnestoltes
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions…