Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
follet
Folklore
Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc.
Al Principat, en especial a la part septentrional, hom considera el follet dins aquesta línia de geni entremaliat que trena les cues dels cavalls i animals de peu rodó, posa en desordre el que troba al pas, escampa el gra, etc A Mallorca i a Eivissa, on tenen aquest paper els dimonis boiets i els homenets de colzada, el follet és un esperit diabòlic al servei de determinades persones, a les quals confereix propietats màgiques, com fugir o desaparèixer el solen dur generalment dins una bossa o un sarró
folklore musical
Folklore
Conjunt de manifestacions musicals populars, vocals o instrumentals.
La matèria d’estudi principal és la música vocal cançó 1 i la música instrumental que les acompanyava o servia per a la dansa Ho són també les melopees recitades, amb acompanyament d’instruments de percussió o d’altra mena i que representen un estadi intermedi entre la parla i el cant, així com tota mena de crides acompanyades per instruments rudimentaris Hi ha formes molt arcaiques basades en sistemes musicals primitius, com el sistema pentatònic, que hom troba en àrees geogràfiques molt extenses Hom tendeix a incloure el folklore musical dins una branca recent de la musicologia, l'…
esquellotada
Folklore
Esvalot fet amb soroll d’esquelles, corns, llaunes, etc, davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar.
dosos
Folklore
Castellers que formen l’antepenúltim pis del castell.
En els castells de quatre pilars, cadascun d’aquests rep un peu dels dosos En els castells de tres pilars, un dels dosos es posa dret amb els dos peus sobre el mateix casteller del pis de sota i l’altre eixancarrat un peu a cada pilar
Esbart Verdaguer
Dansa i ball
Folklore
Agrupació folklòrica fundada a Barcelona per Manuel Cubeles i Solé (1945).
Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger
Esbart Dansaire de Rubí
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat a Rubí (Vallès Occidental) l’any 1923.
Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, tot presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies L’any 1979 collaborà en la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics L’any…
festa de la Llum

Dibuix que representa la Misteriosa Llum de Manresa
Folklore
Festa que hom celebra a Manresa, el dia 21 de febrer, commemorant el prodigi d’una llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la dita ciutat, el 21 de febrer de 1345.
Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345
Xavier Orriols i Sendra
Folklore
Músic i lutier.
Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia
Jordi Fàbregas i Canadell
Folklore
Músic.
Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb Jaume Arnella…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina