Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Antoni Carné i Parramon
Folklore
Literatura
Activista cultural.
Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…
Jan Grau i Martí
Folklore
Especialista en cultura popular i tradicional.
Estretament vinculat al món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Fou tècnic de l’Ajuntament de Terrassa i de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-2021 Collaborà en la creació de l’Associació Cultural Joan Amades 1995, on assumí la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia de la seva mort —aquí dirigí la collecció “Biblioteca Joan Amades” i la reedició de la “Biblioteca de Tradicions Populars”— Fou un dels impulsors de la renovació de la Festa Major de Terra a…
Folklore i cultura popular 2017
Folklore
Catalunya va viure un any excepcional i la gent de la cultura popular va tornar a ser a primera línia a l’hora de respondre amb fermesa als fets que es van anar succeint Cal destacar que el conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, un home procedent de l’àmbit de la cultura popular, després de tres mesos a la conselleria, es va exiliar a Bèlgica, juntament amb el president Carles Puigdemont i altres consellers, per evitar la presó i fer saber a Europa i al món que a Catalunya hi havia una situació de pèrdua de llibertats Davant la crisi de la relació amb l’Estat espanyol, inclosa la…
Folklore i cultura popular 2019
Folklore
Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de…
Folklore i cultura popular 2015
Folklore
Les Festes del Foc dels Pirineus, com aquesta celebració de les Falles del Pont de Suert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO © Consell Comarcal d'Alta Ribagorçana / Manel Pueyo El 2015 les Festes del Foc als Pirineus van aconseguir afegir-se al registre de millors pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO En aquesta ocasió, el fet diferencial d'aquest reconeixement és que aplega festes de tres estats diferents Andorra, Espanya i França, si bé cal remarcar que una part significativa té lloc a…
Folklore i cultura popular 2011
Folklore
La prohibició de les corrides de toros va comportar el reconeixement dels correbous com a festa que no perjudica l’animal © Fototecacat La decisió que el 2010 va prendre el Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros va continuar sacsejant el món de la cultura popular al llarg del 2011, any en què se’n va celebrar la darrera a la plaça de toros de la Monumental, a Barcelona, el 25 de setembre Una de les conseqüències del debat públic que va generar aquesta prohibició va ser el blindatge de les festes de bous, una tradició especialment arrelada a les terres de l’Ebre, per bé que…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…