Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…
Deixem lo dol
Folklore
Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat.
La forma més habitual fa “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”
festa de les Verges
Folklore
Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d’octubre a Mallorca, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s’adornen d’una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic.
llevant de taula
Folklore
Capta domiciliària, acompanyada de música o no, que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria o administració, etc, bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa.
En alguns llocs la recapta ha estat substituïda actualment per un concert musical públic, que conserva el mateix nom
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…