Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cassola
Folklore
Basament d’un castell format pels baixos reforçats pels crosses i els agulles, anomenat també soca
.
aixecador
Folklore
En les colles de castellers, vailet del penúltim pis del castell que, excepció feta dels pilars, es posa de quatre grapes amb un peu per damunt de cadascun dels dosos
mentre s’agafa amb les mans dels braços d’aquests.
Per damunt seu traspassa l' enxaneta en coronar el castell També rep el nom d' acotxador o cassola
cordó
Folklore
Conjunt de castellers que cenyeix la cassola.
En els castells grossos hi ha, a més, un segon cordó contracordó
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra A molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…