Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ses Valentes Dones
Folklore
Llegenda de Sóller —no documentada fins al s XVII i enriquida durant el XIX— segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.
Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs 11 de maig de 1561
tornaboda
Folklore
Àpat o festa que es feia l’endemà o els dies consecutius d’una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d’una festa major.
Antigament la tornaboda se celebrava amb una sortida o menjar en una font, i per això el dia de tornaboda de festa major es diu a algunes localitats el dia de la font
festes de l’arbre de maig
Folklore
Commemoracions tradicionals, generals als Països Catalans, que consistien en l’erecció i l’entronització solemne d’un arbre de l’espècie més comuna a la contrada, durant determinats dies de maig.
Al voltant de l’arbre hom celebrava el ball de l’arbre de maig del qual són conservades la coreografia, la lletra i la música del de Santa Maria de Merlès Berguedà, entre d’altres Dansa de caràcter festiu, de compàs ternari en alguns llocs anava a càrrec de dones soles D’origen semblant és el ball de l’arbre verd , comú a la Garrotxa , al Ripollès i a l’Empordà per carnestoltes
Aquelarre
Folklore
Festa anual celebrada a Cervera l’últim cap de setmana d’agost i que té les bruixes com a principals protagonistes.
S'hi fan correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, i tenen una especial rellevància la Fira del Gran Boc i el ball de la polla També s’hi ha consolidat l’Aquelarret Infantil Fou creat el 1978 per l’Assemblea de Joves de la ciutat amb la collaboració dels membres de la revista “Carreró de les bruixes” Posteriorment han anat agafant el relleu altres entitats i persones, sempre amb el suport de l’ajuntament En el seu origen la festa se celebrava al carreró de les bruixes, però després s’ha anat estenent per bona part de la ciutat antiga, inclòs el castell L’acte és…
esbart
Folklore
Dansa i ball
A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional catalana.
El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre,…
els Innocents

La matança dels Innocents (1611), de Guido Reni (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
Folklore
Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes feu matar en veure’s burlat pels mags.
Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat fins avui…
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…
cavalcada de Reis

Cavalcada de Reis
© C.I.C. Moià
Folklore
Escenificació de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i dels seus servents, els patges, que té lloc cada 5 de gener, vigília de la Diada de Reis.
Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la illusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada…
correbou

Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…