Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Trobada Nacional de Bandes de Música
Folklore
Festival de periodicitat anual que tingué la primera edició el 1983 i que reuneix bandes de música en un context festiu.
Convoca sobretot bandes de les terres de l’Ebre i del País Valencià, territoris on aquest gènere de música popular és especialment arrelat
bestiari festiu

Bou, figura del bestiari festiu de Barcelona
© MPG
Folklore
Conjunt de figures o elements corporis que representen uns animals reals o imaginaris, reproduïts de forma fidel o fantàstica i que tenen una funció representativa, lúdica o protocolària dins del context de la festa.
Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes
Diada de Sant Fèlix

El 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca durant la Diada de Sant Fèlix 2013
© Castellers de Vilafranca / Toni Solé
Folklore
Diada castellera que s’organitza cada 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, en el context de la festa major, i que tradicionalment reuneix les millors colles d’aquest àmbit de la cultura popular.
Tot i no ésser una actuació competitiva, a la pràctica és la diada anual en la qual les grans colles aixequen els seus millors castells Si bé les colles de Valls havien estat durant molts anys les grans protagonistes de Sant Fèlix, al costat dels Nens del Vendrell, actualment les colles vallenques comparteixen plaça amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, les dues formacions rivals dels Xiquets de Valls Aquesta diada es desenvolupa a la plaça de la Vila, que és popularment coneguda des de fa alguns anys com la “plaça més castellera” Tal com és habitual en la majoria de…
Gabriel Llompart i Moragues
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i…
Folklore i cultura popular 2017
Folklore
Catalunya va viure un any excepcional i la gent de la cultura popular va tornar a ser a primera línia a l’hora de respondre amb fermesa als fets que es van anar succeint Cal destacar que el conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, un home procedent de l’àmbit de la cultura popular, després de tres mesos a la conselleria, es va exiliar a Bèlgica, juntament amb el president Carles Puigdemont i altres consellers, per evitar la presó i fer saber a Europa i al món que a Catalunya hi havia una situació de pèrdua de llibertats Davant la crisi de la relació amb l’Estat espanyol, inclosa la…
La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació
Folklore
S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per no assumir…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…
Folklore i cultura popular 2013
Folklore
La cultura popular va donar suport clarament a la reivindicació pel dret a decidir i a l’aspiració d’independència que va sacsejar Catalunya el 2013 Això es va visualitzar al llarg de tot l’any, però d’una manera especial en els dos actes centrals d’aquesta lluita nacional la Via Catalana i el Concert per la Llibertat Els castells, que estan vivint una etapa d’esplendor i de gran arrelament popular, en van ser la punta de llança, però tampoc no hi van faltar els gegants, els grallers, els bastoners i el bestiari festiu, entre altres elements Aquesta presència del folklore del país va ser molt…
Folklore i cultura popular 2012
Folklore
Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…