Resultats de la cerca

Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants…

Foren característiques, des de l’edat mitjana, la dels consellers de Barcelona el dia d’Any Nou cavalcada de Ninou, o la que hom feia en ocasió de l’entrada solemne dels reis a la ciutat Encara es conserva en la colcada de les festes de les poblacions de Menorca, als Tres Tombs de Barcelona i en les festivitats del dia de la festa de la Conquista de Palma i de Sant Dionís de València Com a continuació de les festes populars de l’enterrament del carnestoltes s’originaren les cavalcades de la rua barcelonina, prohibides a la postguerra i durant un temps substituïdes per les de les festes de la…

Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la illusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada…

La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l’alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes…

Les Festes del Foc dels Pirineus, com aquesta celebració de les Falles del Pont de Suert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO © Consell Comarcal d'Alta Ribagorçana / Manel Pueyo El 2015 les Festes del Foc als Pirineus van aconseguir afegir-se al registre de millors pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO En aquesta ocasió, el fet diferencial d'aquest reconeixement és que aplega festes de tres estats diferents Andorra, Espanya i França, si bé cal remarcar que una part significativa té lloc a…