Resultats de la cerca

Conservada a Falset Priorat per sant Antoni, els cavalcadors hi duen atxes enceses

Un o dos dansaires duen almoratxes plenes d’aigua de roses que aboquen sobre la parella o trenquen en acabar el ball Les melodies conservades són en compàs de 3/4 més rarament de 2/4 i sovint esdevenen exemples musicals de valor

Actualment, els fallers i les falleres duen, en els actes, vestits inspirats artificiosament en els que hom considera típics els homes, l’anomenat de torrentí negre, amb pantalons llargs, i les noies, el vuitcentista de gala de les dones de l’Horta

Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…