Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
encamisada
Folklore
Cavalcada d’homes encamisats celebrada la vigília de determinades festivitats.
Conservada a Falset Priorat per sant Antoni, els cavalcadors hi duen atxes enceses
ball d’almorratxes
Folklore
Dansa cerimonial pròpia del Principat i, especialment, del Maresme.
Un o dos dansaires duen almoratxes plenes d’aigua de roses que aboquen sobre la parella o trenquen en acabar el ball Les melodies conservades són en compàs de 3/4 més rarament de 2/4 i sovint esdevenen exemples musicals de valor
faller | fallera
Folklore
Membre de les comissions de carrer encarregades d’organitzar, en el transcurs de l’any, la festa de les falles i, mentre dura la festa, dels diversos actes (traques, cercaviles, crema, etc).
Actualment, els fallers i les falleres duen, en els actes, vestits inspirats artificiosament en els que hom considera típics els homes, l’anomenat de torrentí negre, amb pantalons llargs, i les noies, el vuitcentista de gala de les dones de l’Horta
dansa de Castellterçol

Dansa de Castellterçol (Vallès Oriental)
© Elvira Permanyer
Folklore
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila de Castellterçol (Moianès), de caire cerimoniós i elegant.
Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri…
blauet

Blauet
Lluc, la llar de la mare
Folklore
Nom donat als membres de l’escolania del santuari de Lluc (Escorca, Mallorca) que duen la sotana blava (nin blauet).
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…