Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…
drac

Tarasca de Barcelona
© MPG
Folklore
Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal
Xavier Cordomí i Fernández
Folklore
Investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional.
Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona dirigeix els actes tradicionals de les Festes de la Mercè, el Corpus de Barcelona i les Festes de Santa Eulàlia, totes organitzades per l’Ajuntament de Barcelona És autor de diversos llibres, com Altíssims senyors, nobles bèsties imatgeria festiva de la Barcelona Vella 2001, A pas de gegant guia illustrada dels gegants de Barcelona 2001 o Cent anys dels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova 2006, i ha presidit la Comissió de Redacció del ""Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona”
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —…
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic Osona i Berruga…
Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Folklore
Festes en honor de la Mare de Déu de la Candela que se celebren cada 10 anys a la ciutat de Valls (Alt Camp).
Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, fou…
roca
Folklore
En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.
Aquesta denominació dels escenaris mòbils processionals —i, per extensió, dels de recepció de les ciutats a personatges importants— fou general als Països Catalans, però al País Valencià, parallelament a l’ús intens i la potenciació de l’objecte designat, pervisqué durant més temps
Joan Amades i Gelats

Joan Amades i Gelats
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Folklore
Folklorista, etnògraf i esperantista.
Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…
, , , ,
Folklore i cultura popular 2019
Folklore
Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de…
Folklore i cultura popular 2016
Folklore
Les Falles de València van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, per celebrar-ho, la Junta Central Fallera va aixecar un monument faller a la manera antiga © Armando Romero / Junta Central Fallera L’any 2016 va començar amb el bon regust de la declaració, a les acaballes del 2015, de les festes del foc als Pirineus, les Falles dels Pirineus, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i es va cloure amb la inclusió de les Falles de València en aquest prestigiós registre de la UNESCO, durant la reunió del seu comitè intergovernamental celebrada el 30 de…