Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Andrew Lang
Folklore
Literatura
Escriptor i folklorista escocès.
A Londres esdevingué famós amb els seus articles al “Daily News” i altres periòdics Autor de poemes Helen of Troy , 1882 i de novelles The Mark of Cain , 1886, és més conegut per les colleccions de contes, les traduccions d’Homer, les obres antropològiques Custom and Myth, 1884 Myth, Ritual and Religion, 1887 i els estudis històrics
Josep Maria Tarridas i Barri

Josep M. Tarridas i Barri
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Compositor.
Fundador de l’orfeó La Barretina, de Malgrat de Mar, i de la cobla Llevantina, de Calella de la Costa, que dirigí durant dotze anys, i de la qual fou també primer tenora i tible Compongué obres per a orquestra simfònica, per a banda i per al cinema, com Mi barco velero o A la luz de la luna Però la composició que el feu famós fou el pasdoble Islas Canarias Malgrat viure molt de temps fora de Catalunya seguí component sardanes, de les quals destaquen Melangia , Hores que volen , Quan els ulls parlen , L’espill de l’agulla , Units per un ideal per a cinc cobles i La mel als llavis 1948, en la…
Projecció exterior de la cultura catalana 2011
Lingüística i sociolingüística
Folklore
Art
Cinematografia
Gastronomia
Literatura catalana
Música
Teatre
La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…