Resultats de la cerca

És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts

Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…

Vida i obra Fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…