Resultats de la cerca

Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb Jaume Arnella…

Estretament vinculat amb el món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i és tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Director de la collecció ""Biblioteca Joan Amades’' i de la reedició de la ""Biblioteca de Tradicions Populars’', és membre del Consell de la Festa Major de Vilafranca del Penedès i assessor de diversos programes de Televisió de Catalunya relacionats amb la cultura popular Autor d’uns quants articles i vídeos sobre la matèria, ha…

Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions  Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals…

Vida i obra S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d…

Els primers anys rebé el nom de Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional  i des del 2004 preval el nom actual Organitzada per la Fundació Fira Mediterrània , nasqué com una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de l’antiga Caixa d’Estalvis de Manresa i la collaboració de diverses entitats manresanes fins a la vuitena Fira, fou organitzada des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana A banda dels grups provinents dels Països Catalans, cada any hi ha una regió o un país de la…

Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició Amplià estudis a França Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè Parallelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky Féu una sèrie de collaboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…

Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…