Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
havanera
Folklore
Dansa i cançó d’aire crioll antillà, de ritme indolent i compàs de 6/8.
És executada per diferents instruments de percussió Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito la qual, modificada, fou la base de la qual Bizet introduí a l’òpera Carmen Fou adaptada a la península Ibèrica des de mitjan segle XIX Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos , en castellà i també en versions catalanes i bilingües Era cantada habitualment a les tavernes Modernament hom celebra festivals d’havaneres a Calella de Palafrugell Baix Empordà i a d’altres …
festa de les dones
Folklore
Festa popular que hom celebra en alguns indrets de Catalunya, com la Granja d’Escarp, Fraga i Mequinensa.
Es celebra el dia de Santa Àgata 5 de febrer, patrona de les dones, durant la qual aquestes prenen, faceciosament, el comandament domèstic i obliguen els homes a fer les tasques tradicionalment considerades femenines
ball del patllari
Folklore
Ball masculí de caràcter carnavalesc.
Es feia després de sopar, amb gran brogit Un grup de balladors, proveïts d’estelles de fusta, intentava d’encendre un tros de paper cargolat que portaven els altres Era ballat a molts indrets de Catalunya, especialment als pobles pirinencs
ballet
Folklore
Dansa i ball
Mena de dansa, considerada com una de les més característiques de Catalunya, especialment localitzada a ambdós vessants dels Pirineus.
Els seus moviments, simples i elegants, l’aire, cerimoniós i ple de correcció, i la frescor de la tonada en són les característiques essencials En general hom pot dir que el ballet consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre dues parelles i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire També porten el nom del ballet diverses danses procedents d’indrets diferents del país, les coreografies de les quals tenen poca cosa a veure entre elles el ballet de Déu d’Anoia, el ballet de Solsona, etc En un recull de danses coreogràfiques d’un…
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…
bisbetó
Folklore
Infant elegit ‘‘bisbe’’ (en alguns indrets ‘‘abat’’, ‘‘papa’’) pels seus companys, i que representa alguna de les funcions episcopals o altres similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent.
El costum fou molt estès als monestirs, a les catedrals i fins i tot a les escoles i universitats de l’edat mitjana Ja és esmentat al segle X per Ekkehard IV de Sankt Gallen, i tingué, malgrat les prohibicions freqüents, una llarga supervivència Han estat conservats alguns fragments, entre els quals dos de catalans en vers, del sermó —escrit per una persona gran— que en alguns llocs el bisbetó feia durant la missa Al Principat és coneguda la festa del bisbetó que hom celebra a Montserrat el dia de sant Nicolau
cavalcada de Reis

Cavalcada de Reis
© C.I.C. Moià
Folklore
Escenificació de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i dels seus servents, els patges, que té lloc cada 5 de gener, vigília de la Diada de Reis.
Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la illusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada…
Associació per a la Difusió del Folklore
Folklore
Associació que té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar la cultura popular del nostre país i també donar a conèixer a Catalunya el folklore d’altres indrets del món, mitjançant intercanvis culturals.
Té els seus orígens l’any 1972, quan es van iniciar les Jornades Internacionals Folklòriques que tenien lloc a Barcelona A partir de l’any 1979 es va decidir d’ampliar l’àmbit geogràfic de les actuacions del festival i el nom es canvià pel de Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya L’activitat de més renom que porta a terme és, des de l’any 1988, l’Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…
,
el Comte Mal
Folklore
Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon Safortesa (1627-94), senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d’altres indrets.
Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau , i arribaren fins i tot a substituir “mon comte Arnau” per “mon comte Mal” Josep M Quadrado Las bodas del Conde Malo , 1843, Ramon Picó i Campamar De pressa , 1884, Guillem Colom El Comte Mal, 1950 i d’altres l’han convertit en personatge literari