Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 collaborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular Le romancero populaire de la France , pòstum 1904, té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions

Formà part del corrent Tulenkantajat però sense acceptar el futurisme ni la idealització de l’exotisme El seu interès pel folklore i els mites populars es reflecteix en la influència de les formes populars en la seva poesia Publicà, entre altres, els llibres de poemes Laulu ihanista silmistä ‘La balada dels vuit encanteris’, 1925, Jää hyväiset Arkadialle ‘Adeu a l’Arcàdia’, 1945, Valikoima runoja ‘Poesies escollides’, 1958, i els d’assaig Suomalaisen muinaisrunouden maailma ‘El món de l’antiga poesia finlandesa’, 1935 i Soumalaine mytologia ‘La mitologia finlandesa’, 1967 Fou…

El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el…

Commemoren un miracle ocorregut l’any 1633, quan Dénia patí una epidèmia de còlera i fra Pere Esteve 1586-1628 organitzà una processó amb la imatge de la Sereníssima Sang que aconseguí curar els afectats Actualment, la part més rellevant de la celebració són els Bous a la mar, declarats festa d’interès turístic estatal Originada al barri portuari el 1926, valora el valor i la força dels deniers per l’habilitat que tenen d’arrossegar els bous el més a prop possible de la mar, fins que algun d’ells cau a l’aigua Moltes persones contemplen l’escena des de les barques situades al…

El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…

Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques veïnes Havent…

La celebració, que consisteix en una lluita allegòrica entre el bé i el mal, és una mescla particular de festa profana i religiosa, i està declarada festa d’interès turístic autonòmic L’element central és una foguera monumental o maio , feta amb llenya arreplegada pels homes del poble, al mateix temps que les dones elaboren les tradicionals rotlletes i coques de mitja lliura als forns La vespra de Sant Antoni és la Santantonà En el transcurs de la festa, els dimonis donen voltes a la foguera encesa disparant coets borratxos i obliguen Sant Antoni i Sant Pau a entrar a la barraca…

Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells…

La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…