Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra A molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions
divino
Folklore
Música
Al Principat, nom popular donat a moltes cançons tradicionals cantades per quaresma i setmana santa, gairebé sempre referents a la passió.
És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts
ball de l’arbre
Folklore
Ball rodó fet al voltant d’un arbre.
Costum antic molt estès a Catalunya amb el qual moltes vegades hom posava fi a una junta celebrada entorn d’un arbre
El bon caçador
Folklore
Cançó popular catalana, una de les més conegudes arreu del país.
Hom n'ha recollit moltes variants L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars Quinquagèsima de Merlès, Osona
capgròs
Folklore
Pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador provocant solament l’efecte d’un personatge amb el cap desmesurat, motiu pel qual el portador acostuma a veure-hi per la boca oberta o entreoberta d’aquest.
La diferència essencial entre el nan i el capgròs està en què el portador d’aquest darrer, en tenir lliure i visible la resta del cos, té moltes més possibilitats de recrear teatralment totes les característiques del personatge que representa
Esbart Verdaguer
Dansa i ball
Folklore
Agrupació folklòrica fundada a Barcelona per Manuel Cubeles i Solé (1945).
Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…
ball de l’alcalde
Folklore
Ball comú a moltes localitats dels Països Catalans que consistia en una dansa, encapçalada per l’alcalde o batlle de la localitat, en la qual prenia part tota la població.
Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el cercle mai no és…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
festes de la Santíssima Sang i Bous a la mar
Folklore
Festes patronals de Dénia (Marina Alta).
Commemoren un miracle ocorregut l’any 1633, quan Dénia patí una epidèmia de còlera i fra Pere Esteve 1586-1628 organitzà una processó amb la imatge de la Sereníssima Sang que aconseguí curar els afectats Actualment, la part més rellevant de la celebració són els Bous a la mar, declarats festa d’interès turístic estatal Originada al barri portuari el 1926, valora el valor i la força dels deniers per l’habilitat que tenen d’arrossegar els bous el més a prop possible de la mar, fins que algun d’ells cau a l’aigua Moltes persones contemplen l’escena des de les barques situades al…