Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Josep Jordana i Andorrà
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom del comare de Toloriu.
Acordionista diatònic, posseïa un extens repertori de música ballable rumba, pericón , havanera, vals, pasdoble, etc que aprenia de les orquestres de l’època i readaptava amb un segell propi L’any 1993, el Festival Tradicionàrius li feu un homenatge amb una nodrida participació de grups actuals que han adaptat part del seu repertori, com la popular Marxa del comare , que durant un temps obrí i tancà la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel Tot el seu repertori ha estat arxivat i enregistrat per l’Associació Arsèguel i els acordionistes del…
Pere Sala i Solé
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Peret Blanc de Beget.
Instrumentista de violí, feu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l’Alta Garrotxa Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso , i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi…
Jaume Vidal i Vidal
Folklore
Instrumentista i compositor de música per a gralla.
A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els grallers del Baix Penedès Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal Músiques per a gralla , que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia
Josep Farré i Costa
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Ferrer de Tuixén.
Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu
Josep Verdaguer i Portet
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Roviretes.
Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral…
Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
Folklore
Festival folklòric iniciat l’any 1972 i organitzat per l’esbart Lluís Millet.
Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’ADIFOLK Associació per a la Difusió del Folklore En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta En els seus inicis, les JIF se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es…
falcó

El Falcons de Barcelona
Falcons de Barcelona
Folklore
Cadascuna de les persones d’una colla que, enfilant-se les unes damunt les altres, fan diverses figures humanes, amb similituds amb els castellers.
Els falcons estan dirigits per un cap de colla, com en el cas dels castellers, i es vesteixen amb pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador lligat al cap Hi ha un nombre relativament reduït de colles, sobretot si es compara amb el de formacions castelleres, i majoritàriament es concentren a les comarques del Penedès La colla amb un millor palmarès són els Falcons de Vilafranca, que a la festa major d’aquesta ciutat del 2001 feu la seva millor actuació de la història, amb una amplíssima i difícil gamma de figures, a més d’assolir el…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
Festa d’Elx
Baixada de l’araceli durant la Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Folklore
Literatura catalana
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu que es fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) a l'església de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però…
, ,
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…