Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…
pessebre vivent
Escena d’un pessebre vivent a Castell d’Aro
Fototeca.cat
Folklore
Art
Teatre
Escenificació del naixement de Jesús segons els evangelis de Lluc i Mateu, feta amb actors i aprofitant un paratge rústic, un monument arquitectònic o un indret orogràficament espectacular.
El primer fou el d’Engordany Andorra, iniciat per Esteve Albert, i ha estat continuat per altres, els més coneguts dels quals són els de Castell d'Aro 1959, Corbera de Llobregat 1962, l’Espluga de Francolí 1964, els Prats de Rei 1972, Martorelles 1976, Sant Guim de la Plana 1982 i Sant Pere de Ribes 1989 Les representacions tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques
Martí Figueras i Gili
Folklore
Folklorista.
Fou molt popular durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX Tot i ser pagès, dedicà gran part de la seva vida a recopilar textos de drames i representacions populars Vida y muerte del glorioso San Martín , Rosaura , Fill pròdig , Aquesta recopilació de textos la donà a conèixer l’estudiós Pere Grases i González Una de les recopilacions més destacades fou la versió del ball d’en Serrallonga
drac
Tarasca de Barcelona
© MPG
Folklore
Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal
fallera major
Folklore
Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on hom planta falles.
És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius
els Innocents
La matança dels Innocents (1611), de Guido Reni (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
Folklore
Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes feu matar en veure’s burlat pels mags.
Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat fins avui…
pessebre
Naixement
© Lluís Prats
Folklore
Art
Representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent (pessebre vivent) ja en figures plàstiques.
Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la…
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques…
quaresma
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…
pastorets
Escena dels pastorets, segons la representació de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…