Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
una vegada
Folklore
Locució que hom utilitza en començar una narració, un conte, etc, indicant un cert temps passat, una època distinta de l’actual.
Correspon a la locució en aquell temps , mítica i de les paràboles
enxaneta

Enxaneta dels Castellers de Vilafranca coronant un pilar
Jaume Escofet (CC BY 2.0)
Folklore
Infant que en l’exhibició dels castellers s’enfila al cim del castell humà.
Una vegada installat al seu lloc, l' enxaneta mou la mà enlaire diverses vegades d’aquest moviment se'n diu fer l’aleta
Folklore i cultura popular 2012
Folklore
Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…
l’Alabau
Folklore
Personatge imaginari que, per als pastors dels Pirineus, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa…
Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana
Folklore
Trobada de les institucions, les entitats i els grups actius en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.
Des del 1981 se n'han organitzat dues edicions, que han tingut lloc al llarg de bastants mesos i de manera descentralitzada Tant en l’edició de 1981-82 com en la de 1995-96, el promotor fou el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, si bé la segona vegada s’organitzà a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana El I Congrés, que convocà més de 3 000 congressistes i presentà més de 250 comunicacions, inclogué entre les seves conclusions la necessitat de potenciar la cultura popular autòctona en la vitalitat i diversitat comarcal, com…
patrimoni oral i intangible
Art
Folklore
Entitats culturals i cíviques
Distinció atorgada per la UNESCO des del 2001 i fins el 2005 que recollia les formes d’expressió populars i tradicionals dels pobles.
La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses…
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà…
pessebrisme

Diorama del germà Gilbert Galceran del monestir de Santa Maria de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)
© Monestir de Santa Maria de Solius / Generalitat de Catalunya
Folklore
Art
Afecció i art de construir pessebres.
Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina…
Joaquim Martí i Gadea
Folklore
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…
, ,