Resultats de la cerca

Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim  de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…

De família benestant, es formà en centres escolars francesos Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai Briz per a Cançons de la terra , el qual la feu collaborar al Calendari Català Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, collaborà a Revista de Sabadell , Lo Catalanista i La Renaixença , i contribuí al feminisme d’ Or i Grana i Feminal  Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica sentimental,…

El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó La seva…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa  Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo  i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals…

Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques…

Castells Els Castellers de Vilafranca van ser, per cinquè any consecutiu, la millor colla castellera durant el concurs de Tarragona, poc abans que la UNESCO declarés els castells Patrimoni de la Humanitat © Castellers de Vilafranca Tan sols 5 anys després de considerar laPatum de Berga Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la UNESCO va donar aquest mateix reconeixement internacional a la tradició catalana d’aixecar castells humans, manifestació de la cultura popular…

El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…