Resultats de la cerca

Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al País Valencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta

Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions grans, pels…

Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques…

Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…

La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però…

Les Falles de València van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, per celebrar-ho, la Junta Central Fallera va aixecar un monument faller a la manera antiga © Armando Romero / Junta Central Fallera L’any 2016 va començar amb el bon regust de la declaració, a les acaballes del 2015, de les festes del foc als Pirineus, les Falles dels Pirineus, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i es va cloure amb la inclusió de les Falles de València en aquest prestigiós registre de la UNESCO, durant la reunió del seu comitè intergovernamental celebrada el 30 de…

El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…