Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
antropologia
Antropologia
Ciència que estudia l’home, i, en un sentit més ampli, els homínids.
Atesos la diversificació somàtica soferta per l’home, els diferents ambients en què ha hagut de viure i les seves manifestacions culturals i de relació, l’antropologia, en el més ampli dels seus sentits, és alhora l’estudi biològic del cos humà i de les seves variacions en el temps i en l’espai antropologia física o biològica , i l’estudi del capteniment cultural i social de l’home antropologia cultural i antropologia social Les dades obtingudes per l’antropologia física en l’estudi biològic del cos humà són el canemàs sobre el qual cal estructurar els materials i observacions…
arena
Antropologia
En antropologia política, concepte que, juntament al de camp, delimita l’àrea on individus o faccions competeixen entre si.
L’arena correspon a l’àrea més reduïda inclosa en el terreny polític més ampli camp Ambdós són conceptes extrets de la teoria processual i de l’acció
revitalització
Antropologia
Qualsevol expressió de canvi lligada especialment a l’esfera religiosa que aflora en processos de crisi social.
En els moviments de revitalització es manifesten dinàmiques de transformació encaminades a la reconstrucció d’uns models ideals que no s’avenen amb l’ordre establert Aquests moviments poden prendre formes contestatàries i rupturistes, algunes de les quals s’han introduït contemporàniament dins el camp ampli de les heterodòxies culturals i religioses
etnobotànica
Antropologia
Estudi etnogràfic de la classificació o descripció que un grup humà realitza dels recursos botànics que troba al seu medi natural.
S'expressa en termes de la cultura pròpia del grup humà i des del punt de vista del nadiu, respectant les seves pròpies formulacions, conceptes i definicions Estudis etnobotànics com els que ha dut a terme Brent Berlin a Mèxic i al Perú han demostrat la complexitat i la naturalesa científica de les classificacions botàniques dels indígenes A la selva tropical amazònica, els nadius posseeixen taxonomies botàniques més detallades i precises que les de la ciència moderna occidental Per exemple, distingeixen sovint espècies diferents allà on la ciència botànica només en reconeix una En el seu…
Catherine Allard
Dansa i ball
Ballarina.
Estudià dansa clàssica amb Carmen Roche i Víctor Ullate El 1978 ingressà a l’escola d’Arts Escèniques Mudra de Maurice Béjart Vinculada en 1982-90 al Nederlands Dans Theatre, amb el qual representà coreografies de Jiri Kylián i Nacho Duato, el 1988 rebé el premi Zilveren Theatre Dans Prijis per la seva interpretació de Bolero i Arenal , de Duato Del 1990 al 1996 fou la ballarina principal de la Compañía Nacional de Danza i a partir del 1997 dirigí IT Dansa, jove companyia de l’Institut del Teatre integrada per postgraduats d’aquest centre En pocs anys, Allard convertí IT Dansa en una de les…
antropologia biològica
Antropologia
Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…
cercle cultural
Antropologia
Concepte desenvolupat els anys trenta pels etnòlegs F. Graebner i W. Schmidt, comparable al d’àrea cultural, per bé que d’un abast molt més ampli, mitjançant el qual es classifiquen les diferents cultures a partir d’analogies i diferències constatades en objectes i institucions.
D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic
antropologia urbana
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les interaccions entre individus i grups inserits en un medi urbà des d’una perspectiva antropològica.
En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…