Resultats de la cerca

Ha presentat els muntatges Anells sense dits 1980, Avui dimarts, demà dimecres 1983, Els set pecats capitals 1986, Nits 1987, Perfums 1988, Ahora me toca bailar con la más fea 1990, No trepitgeu la gespa 1993, Coreógrafa en el trastero 1994, Danzas que no se olvidan 1995 i Bailando con el tres , El vent no té repòs i Al voltant del drac 1996

Ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil 1988, Homenaje a K 1988, Destiada 1990, Basta danza 1991, Borgia imperante 1993, Pol de gel 1995, premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle de dansa 1996, El mago de Oz 2001, premi Max de les arts escèniques al millor espectacle infantil 2002, Peter Pan 2003,  A ojos cerrados 2004 i Soñando Alicia 2005, basada en l’obra de Lewis Carroll Realitzacions posteriors són Alma 2006, El Circo de la Mujer Serpiente 2008 i Pinnoxio  2015, adaptació de l'obra de Carlo Collodi que obtingué 7 premis Max el…

Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups, i l’any 1988, amb la collaboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès Els seus òrgans de comunicació són Trencadansa i Punt informatiu El 2002 li fou concedit el premi Nacional de cultura…

Fundada el 1986 per Juan Carlos García ballarí i coreògraf i Claudio Zulian músic, als quals s’afegiren diversos ballarins El seu primer espectacle, Eppur si muove , aconseguí diversos premis Posteriorment estrenaren Càstor i Pòllux 1989 i Kairós 1990, en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia, Afanya't a poc a poc 1991, Tres coreografies El temps necessari, Só um bocadinho, Auguris per a H 1992, premi Ciutat de Barcelona, Diari d’unes hores, Eco del silenci 1993, Els gestos del camí 1994, Moving Landscape 1995, Landschaft mit Schatten i Identificació d’un paisatge…

Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994

Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús

De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda

D’un ritme ràpid —el seu nom significa el ‘trot de la guineu'—, habitualment en compàs 4/4, donà lloc a varietats diferents, algunes de les quals lentes, com el slow-fox , i unes altres de més ràpides, com el xarleston

A cada volta la ballarina s’alça sobre la punta del peu esquerre per donar-se impuls