Resultats de la cerca

Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña 1847, amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó

Debutà el 1938 com a ballarí i aviat es dedicà a la coreografia El 1944 assolí un gran èxit amb el seu primer ballet, Fancy Free , producció que l’acredità com un dels principals coreògrafs de Broadway Del 1949 al 1990 dirigí la companyia New York City Ballet Conreà un estil eclèctic amb el qual escenificà nombrosos ballets i musicals, entre els quals Interplay 1945, Pied Piper 1951, Fanfare 1953 i Dances at a Gathering 1969 Adaptà amb gran èxit algunes de les seves produccions per al cinema, com West Side Story 1957 pellícula 1960, que guanyà 11 Oscar el 1961, un dels quals a la millor…

A nou anys anà a Granada, on estudià ball flamenc Actuà a la península Ibèrica, i el 1920 debutà a París des d’aleshores formà parella amb Carmita García El 1930 presentà a Barcelona els seus Bailes de vanguardia Des del 1932 actuà sovint als EUA El seu flamenc incontaminat el feu cèlebre En retirar-se s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament Publicà Mi baile 1947, i formulà un decàleg, seguit pels ballarins més puristes

Alumne de l’escola imperial de Peterburg El 1908 fundà amb Anna Pavlova una companyia que actuà en diverses capitals europees Del 1909 al 1914 fou primer ballarí dels Ballets Russes de Diaghilev El 1916 s’installà als EUA i muntà ballets per a l’òpera de Chicago, l’òpera de San Francisco i el teatre Colón de Buenos Aires Signà la coreografia de diversos films

Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament

Estudià a la Royal Academy of Dancing i a l’escola del Sadler's Wells Ballet, de Londres Fou primer ballarí del Sadler's Wells Theatre Ballet Dotat de tècnica perfecta i d’excellent mim, ha estat l’intèrpret dels principals papers masculins El 1966 féu una nova versió del Llac dels cignes

Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones 1832 Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…

Durant 20 anys fou el mestre de ball de Lluís XIV i assumí també la direcció de l’escola de l’Académie Royale de Dance Fixà les regles tradicionals de la dansa francesa noble, estructurà la tècnica de la dansa clàssica i en definí les cinc posicions