Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
xacona
Música
Dansa i ball
Composició instrumental, apta a ésser ballada, inspirada en la dansa homònima, que aparegué al segle XVII, anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.
Entre els clàssics, fou conreada per CMonteverdi, GFrescobaldi, JSBach, JPhRameau, etc
polonesa
Dansa i ball
Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas
giga
Dansa i ball
Dansa popular antiga de ritme viu, binari o ternari (3/8, 6/8, 6/4 o 2/2, 4/4), possiblement originària d’Escòcia i d’Irlanda.
Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús
gavota
Dansa i ball
Dansa francesa, originària del país de Gap, coneguda des del segle XVI.
De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda
foxtrot
Dansa i ball
Ball originat als EUA el 1912 i difós ràpidament per tot el món occidental.
D’un ritme ràpid —el seu nom significa el ‘trot de la guineu'—, habitualment en compàs 4/4, donà lloc a varietats diferents, algunes de les quals lentes, com el slow-fox , i unes altres de més ràpides, com el xarleston
fouetté
Dansa i ball
Figura del ballet clàssic, més pròpia dels papers femenins, consistent en un moviment rotatori ràpid i reiterat sobre la cama esquerra, mentre la dreta es plega i es desplega alternativament en un angle de 45°.
A cada volta la ballarina s’alça sobre la punta del peu esquerre per donar-se impuls
farandola

Dansaires ballant la farandola a l’església de Moià (2013)
© CIC-Moià
Dansa i ball
Dansa popular que hom practica actualment encara a Provença, però que també havia estat ballada a Catalunya.
Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod
Víctor Navarro i Capell
Dansa i ball
Coreògraf.
Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard fundà la seva…
Antoni Larrosa i Andreu
Dansa i ball
Ballarí i professor de dansa.
Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona 1944-48 Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham 1953, de Joan Tena 1954 i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández 1955 A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual féu nombroses…
Susanne Linke
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa alemanya.
Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a presentar els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina