Resultats de la cerca

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià com a professora de dansa…

Des del 1894 actuà a l’Opéra de París Es féu cèlebre com a amant de Leopold II de Bèlgica En retirar-se publicà unes memòries Le ballet de ma vie 1955

Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què…

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de…

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…

De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda

Estudià amb Serafina Astafieva Formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1925-29 i fou prima ballerina del Vic-Wells Ballet actualment Royal Ballet, del qual el 1973 obtingué el càrrec de governadora en 1931-35, any que cofundà la companyia Markova-Dolin, en la qual actuà sovint i que esdevingué posteriorment el London Festival Ballet Es retirà el 1962 i posteriorment es dedicà a l’ensenyament en 1963-69 dirigí el New York Metropolitan Opera Ballet Destacà, entre d’altres, a Pétrouchka , Giselle i La boutique fantasque El 1927 es presentà al Liceu de Barcelona El 1963 fou creada Dama de l’…

Muller d’un oficial de l’exèrcit colonial holandès, residí a Java uns quants anys, on s’interessà pel folklore indonesi, el 1908 s’establí a París com a ballarina i cortesana, i durant la Primera Guerra Mundial esdevingué agent del servei secret alemany Condemnada a mort per un tribunal militar francès, fou afusellada

Debutà el 1942 amb Roméo et Juliette coreografia de Lifar Després passà als Nouveaux Ballets de Montecarlo i es féu molt cèlebre amb el film The Red Shoes 1948, amb M Shearer Més tard formà companyia pròpia i estrenà versions pròpies com el ballet Les amants de Teruel , 1959 Actuà amb el Ballet du XXe Siècle, de MBéjart i amb altres companyies per tot el món També conrea la pintura exposà a París 1973 i altres ciutats