Resultats de la cerca

Dirigida per Mudit Grau, des del 1995 té la seu al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès S’ha especialitzat en coreografies basades en el flamenc, gènere que sotmet a una interpretació particular Ha estrenat els espectacles Agua de luna 1995, primer premi del Certamen de Coreografia de Danza Española y Flamenco de la Comunidad de Madrid i el ministerio de cultura, Arran de terra 1997, premi Ricard de Moragas, Pa qué… pa ná 1999, Al-Andalus 2001, A palo seco 2002, De viatge 2002, Tierra de nadie 2003, Mientes +k Parpadeas 2004, Àvida Vida 2006, Sal damunt les pedres 2006 i Serrat Balla…

Ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil 1988, Homenaje a K 1988, Destiada 1990, Basta danza 1991, Borgia imperante 1993, Pol de gel 1995, premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle de dansa 1996, El mago de Oz 2001, premi Max de les arts escèniques al millor espectacle infantil 2002, Peter Pan 2003,  A ojos cerrados 2004 i Soñando Alicia 2005, basada en l’obra de Lewis Carroll Realitzacions posteriors són Alma 2006, El Circo de la Mujer Serpiente 2008 i Pinnoxio  2015, adaptació de l'obra de Carlo Collodi que obtingué 7 premis Max el…

Ha presentat els muntatges Via 1987, Shuei 1988, Solos, Custodio mío 1990, Gárgolas, Pi 1992, Isla-Mujer 1993 i Sangre 1994

Han presentat els muntatges El futuro no es lo que era 1984, Herbst 1985, Splitter 1987, Bajo cantos rodados hay una salamandra 1989, El cielo está enladrillado 1990, I quedaré davant dels murs immensos esperant que finalment vingui , A Kaspar 1992, Ottepel 1994 i Jinete de peces sobre la ciudad 1995

Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran seguiment…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2013 va ser un any marcat per un descens important d’espectadors, el 21%, durant els tres primers trimestres de l’any unes 564079 butaques menys, i una recaptació bruta un 25% més baixa uns 17 milions d’euros durant el mateix període Aquesta davallada important, conseqüència segons els professionals de la pujada de l’IVA que havia tingut lloc al setembre de l’any anterior, va afectar principalment els teatres amb una capacitat més gran Les sales alternatives i de petit format no van patir aquest descens, i, de fet, l’assistència va créixer a totes…

Teatre El 2012 va ser un any marcat per les dificultats econòmiques, entre les quals va destacar el gran augment de l'IVA sobre les arts escèniques que va passar del 8% al 21% a tot l'Estat espanyol, i la important reducció de les subvencions en sales i productores, així com en els pressupostos municipals per a programació, cosa que va afectar significativament els circuits de gira del país El sostre d'espectadors a Catalunya va créixer lleugerament durant els primers trimestres de l'any, però a partir de setembre es va notar una important davallada de públic que va afectar bona part dels…