Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
música popular eivissenca
Música
Dansa i ball
Música i danses característiques de la pagesia de l’illa d’Eivissa.
Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els instruments que acompanyen el…
corranda
Dansa i ball
Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya.
De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir Se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscillant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven…
vals
Música
Dansa i ball
Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre.
Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena,…
Festival Internacional de Música Cantonigròs
Música
Dansa i ball
Festival dedicat a la música i la dansa popular i folklòrica d’arreu del món celebrat a Cantonigròs (l’Esquirol, Osona).
La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues…
,
Agrupament d’Esbarts Dansaires
Folklore
Dansa i ball
Institució creada per iniciativa dels mateixos esbarts, a Manresa, el 1985, segons decisió presa en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981 i 1982).
Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups, i l’any 1988, amb la collaboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès Els seus òrgans de comunicació són Trencadansa i Punt informatiu El 2002 li fou concedit el premi Nacional de…
ball de cascavells
Dansa i ball
Ball popular en què els balladors, generalment homes sols, porten cascavells als braços i a les cames, o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
Fou molt popular al Principat, especialment a la Catalunya septentrional, de la Noguera Ribagorçana al Llobregat, on el ballaven les vigílies de les festes majors formava part, en alguns llocs Bages, de la festa de les caramelles És ja documentat el 1481 a Barcelona amb motiu de l’entrada de la reina Isabel de Castella
ball de l’esquerrana
Dansa i ball
Dansa popular catalana de parelles.
Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'Alt Urgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'Urgell Alt Urgell
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
ländler
Dansa i ball
Dansa popular austríaca del s XVIII.
És molt semblant a un vals lent, i hom el considera l’antecedent d’aquest Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert escriviren diverses sèries de ländler Mahler els utilitzà en algunes de les seves simfonies
contrapàs
Coreografia del contrapàs llarg (s XVIII)
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…