Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
clusa
Geomorfologia
Vall que trenca transversalment un anticlinal.
La formació de les cluses pot ésser deguda a fenòmens de sobreimposició, quan el riu circula sobre una cobertora transgressiva, la qual arriba a eliminar, i erosiona després un anticlinal subjacent, i d'antecedència, quan el plegament que dóna origen a l’anticlinal és posterior a l’establiment de la vall És una forma típica del relleu juràssic
relleu juràssic

Relleu juràssic
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de plegaments —on és característica l’alternança de capes de materials durs i de materials tous— simples i paral·lels.
Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal,…
sinclinal

Esquema dels elements d’un sinclinal
© fototeca.cat
Geomorfologia
Plec en forma còncava que presenta en el nucli les capes més recents.
En el cas contrari, de capes més antigues en el nucli, es tracta d’un anticlinal plec
plegament
Geomorfologia
Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de…
bray
Geomorfologia
Depressió originada en ésser buidat per erosió el sector axial d’un anticlinal.
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a estadis més…
cresta
Geomorfologia
Cadascuna de les vores abruptes que envolten un anticlinal esventrat o comba i de les que limiten les depressions sinclinals o periclinals.
comba
Geomorfologia
Nom que rep en el relleu juràssic tota depressió allargada formada en la part alta d’un anticlinal i que segueix la direcció de l’eix del plec.
Les vores abruptes que envolten la depressió reben el nom de crestes Són molt abundants a la regió del Jura