Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
saltació
Geomorfologia
Hidrografia
Tipus de transport dels grans de terra, per part de l’aigua o de l’aire.
La saltació hidràulica és el transport discontinu d’arenes o de graves, més grosses que les transportades en suspensió arremolinada, però més petites que els materials rodats o arrossegats pel fons La saltació eòlica , més sistematitzada, és el transport per deriva eòlica no rodada de grans entre 0,2, i 0,5 mm de diàmetre, que reboten fins a uns quants decímetres d’alçada i van a caure en la direcció del vent
cordó litoral
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol
platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció…
deckenschotter
Geomorfologia
Hidrografia
Massa de fragments rocallosos arrossegats i dipositats per les glaceres durant les dues primeres glaciacions quaternàries del nord dels Alps.
Lateralment es correspon a les morenes del Günz i del Mindel De la mateixa manera que les terrasses fluvials, el deckenschotter superior, més elevat topogràficament, és més antic cronològicament que l’inferior
vall
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…
piemont
Geomorfologia
Regió planera situada al peu d’un massís muntanyós i formada per l’acumulació de materials, arrossegats per torrents i rius, i prèviament arrencats a la muntanya pels efectes de l’erosió.
Un petit colze separa el piemont de la muntanya Segons l’evolució tectònica —elevació del massís per moviments intermitents, per exemple— es poden formar una sèrie de plataformes de piemont escalonades Des del punt de vista socioeconòmic les regions de piemont es desenvolupen, primordialment, en funció de la muntanya propera disponibilitat d’aigua, energia hidroelèctrica, fusta, pasturatges, turisme, etc El piemont és anomenat també samontà, raiguer o piedmont