Resultats de la cerca

La seva formació és deguda a la presència d’aigües subterrànies, de dèbil cabal, que, en contacte amb un sòl superficial glaçat, es gelen i formen una cúpula de glaç, que provoca l’aixecament d’una capa de terreny superficial

El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del peduncle, fins a…

El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…