Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
drumlin
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu d’origen glacial de forma allargada i arrodonida.
Sol formar conjunts disposats parallelament entre ells i amb la direcció en què es movia la glacera És compost d’argiles, sorres i blocs erràtics, que gairebé sempre constituïen una de les morenes de fons de la glacera
fletxa litoral

Fletxa litoral Platja del Puntal, a la badia de Santander
Geomorfologia
Hidrografia
Tipus de cordó litoral, format per l’acumulació de material detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una.
Pot formar-se també a l’embocadura d’un riu o a l’interior d’una badia o un estuari Quan una fletxa o unes quantes uneixen perpendicularment una illa amb el litoral, hom les anomena fletxes-istmes o tomboli
escorriment
Geomorfologia
Hidrografia
Descens o escolament superficial de l’aigua de pluja pels vessants de les muntanyes fins a formar els torrents.
L’escorriment pot ésser difús o concentrat, segons que es doni en terrenys amb cobertora vegetal, en els quals l’acció de les plantes atenua l’acció mecànica de l’erosió de l’aigua, o bé en terrenys sense vegetació, en els quals l’aigua es concentra ràpidament i acaba formant barrancs
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
piemont
Geomorfologia
Regió planera situada al peu d’un massís muntanyós i formada per l’acumulació de materials, arrossegats per torrents i rius, i prèviament arrencats a la muntanya pels efectes de l’erosió.
Un petit colze separa el piemont de la muntanya Segons l’evolució tectònica —elevació del massís per moviments intermitents, per exemple— es poden formar una sèrie de plataformes de piemont escalonades Des del punt de vista socioeconòmic les regions de piemont es desenvolupen, primordialment, en funció de la muntanya propera disponibilitat d’aigua, energia hidroelèctrica, fusta, pasturatges, turisme, etc El piemont és anomenat també samontà, raiguer o piedmont
ventall al·luvial
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit extens, relativament pla, amb superfície en forma de segment cònic, que s’escampa al lloc on un corrent torrencial surt del confinament d’una vall estreta fins a una plana o bé al peu d’una glacera, on aquest abandona els materials que transporta.
És format essencialment per material groller arenes i graves acumulat amb escassa selecció i pot contenir làmines aqüíferes notables El seu origen més freqüent és degut a una erosió intensa en cadenes muntanyoses, però pot estar relacionat amb canvis climàtics que provoquin la fusió d’una glacera situada a major altitud o bé a la desforestació de la muntanya Un ventall alluvial es pot formar també a partir d’un corrent torrencial que arribi a un llac o a la mar, on rep l’acció de les onades o de les marees, les quals causen un retreballament dels materials en aquests casos és…
pantà
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge eficaç de les…
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres…
cova

Cova amb estalagtites i estalagmites a les Muntanyes Guadalupe
© Corel / David Bunnell
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina el component horitzontal.
La majoria es formen a conseqüència de la dissolució de la roca per l’aigua carst Les roques on es desenvolupen són sedimentàries la majoria ho fan en roques carbonatades, principalment calcàries, tot i que poden estar metamorfitzades en marbres d’altres roques on abunden són als conglomerats de ciment calcari, als guixos, les sals i els gresos Les coves corresponen a la zona en què les aigües subterrànies formen el mantell freàtic, i es desplacen més o menys horitzontalment La majoria de coves actuals són restes de zones inundades antigues en què el nivell freàtic ha baixat i ara són seques…