Resultats de la cerca

El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter

S'origina quan l’aigua que porta dissolt diòxid de carboni s’evapora, a causa dels canvis de pressió i temperatura, i el bicarbonat es transforma en carbonat càlcic i precipita formant les concrecions A l’interior de les estalactites hi ha un canal central per on circula l’aigua

La conca s’enfonsa amb l’acumulació progressiva dels sediments aquests es dipositen en capes de forma horitzontal en un gruix d’aigua no gaire gran Si la sedimentació és prolongada, i, per tant, també ho és l’enfonsament, els materials del fons de la conca poden sofrir un metamorfisme de contacte o de pressió

L’observació dels efectes que produeix permet de reconèixer en una àrea determinada la importància del sistema periglacial durant els períodes freds del passat És produïda per l’augment del volum de l’aigua en glaçar-se, la qual, en fer pressió —que pot arribar a ésser considerable—, forma petits plecs, involucions, bofegaments i fractures

Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar

En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids

Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…

Aquestes fissures són perpendiculars als plans d’estratificació, tenen un paper molt important en la meteorització de les roques i afavoreixen la infiltració de les aigües

Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…

Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i les parets de…