Resultats de la cerca

D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…

Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció Especial La protecció s’amplià…

Té una superfície de 2 900 ha L’interès d’aquest se centra en el pantà del Foix, al voltant del qual es conserven zones de vegetació de ribera freixes, àlbers i tamarius i canyissars, i una rica fauna associada, amb més de 150 espècies catalogades d’ocells, rèptils i amfibis El parc té també un interessant patrimoni historicocultural castells de Castellet i de Penyafort Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…

Ocupa unes 100 ha al llarg d’uns 1000 m de costa Hom hi troba el jardí botànic Pinya de Rosa , promogut per l’enginyer industrial Ferran Rivière de Caralt, el qual l’any 1945 adquirí una finca entre la serra Llarga i la mar, on pocs anys després féu construir el jardí, d'aproximadament unes 50 ha Dissenyat per Joan Mirambell, deixeble de Nicolau M Rubió i Tudurí, en fou conservador Joan Pañella i Bonastre Conté unes 700 espècies, moltes de les quals són d’origen tropical i han aconseguit una excellent adaptació al clima mediterrani Destaquen especialment les cactàcies, la collecció de les…