Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
capa
Indumentària
Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit.
clàmide
Indumentària
Capa curta i lleugera utilitzada per grecs i romans.
Tenia forma oblonga i, a la part més estreta, era agafada sobre l’espatlla dreta, amb un afiblall, i deixava en llibertat el braç dret Molt usada per a muntar a cavall, era penjada sobre la túnica o l’armadura
manteu
Indumentària
Capa llarga sense valona que portaven els eclesiàstics sobre la sotana.
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…
mantell
Indumentària
Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.
Si cobreix tot el cos formant ròssec generalment és insígnia del poder reial o d’un orde militar
alícula
Indumentària
Vestimenta exterior, com una capa curta, usada pels romans quan anaven de viatge.
valona
Indumentària
Coll gran girat sobre l’esquena, els muscles i el pit a manera de capa.
capot
Indumentària
Peça d’abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa.
caftà
Indumentària
Capa llarga, d’origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues, portada generalment sense cenyidor.
Confeccionada amb teles ricament brodades, sovint era folrada amb pells