Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…
toga
Indumentària
Peça llarga fins als peus, generalment de drap negre, amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues.
Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat
uniforme
Classe de gimnàstica en una escola japonesa. Els companys d’escola formen un grup social. L’uniforme és un símbol visible de grup social
© Fototeca.cat-Corel
Indumentària
Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials i, eventualment, de la funció que hom ocupa dins un cos.
L’usen els militars, els empleats municipals o de diversos establiments, alguns collegials, etc L’uniforme d’altres cossos rep noms diversos hàbit, toga, vesta, etc
tràbea
Indumentària
Varietat de toga romana portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials.
Tenia unes bandes trabes de porpra, blanques o d’escarlata, però hom no en pot precisar la disposició
pretexta
Indumentària
A la Roma antiga, toga blanca, guarnida amb una vora de porpra, que portaven els fills mascles dels patricis fins a l’edat de 16 anys i les noies i donzelles fins al matrimoni.
També la vestien alguns dels magistrats cònsols, pretors, edils, censors, els càrrecs sacerdotals més elevats i els magistrats municipals
balteus
Indumentària
Un dels plecs de la toga, el primer que es formava, que anava des del costat dret fins al muscle esquerre, del qual naixia el sinus, i que restava assegurat al seu lloc pel pes de l’umbo.
indumentària
Indumentària
Peça o conjunt de peces que usen les persones per a cobrir-se o vestir-se.
La diversitat de la indumentària en el decurs dels temps, segons els pobles, els climes, les èpoques, la civilització, la idiosincràsia, etc, ha estat sempre en estreta relació amb les possibilitats materials i amb el gust artístic de cada època Durant el Paleolític els elements de la indumentària procedien de la cacera Al Neolític, època de pastors i agricultors, apareixen els primers teixits, que són decorats a l’edat del bronze i que hom ha conservat, fins a l’època de la colonització, entre els pobles primitius de l’Àfrica, Oceania, etc A Mesopotàmia hom troba el tipus de vestit de pell…
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments…