Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
vestit

Vestits catalans del segle XVIII
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior.
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-…
modista
Indumentària
Persona que té per ofici fer vestits i capells per a senyores.
Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals Les cosidores, en…
Elsa Schiaparelli
Indumentària
Modista italiana establerta a França.
El 1927 anà a París, on tingué un gran èxit amb la creació de vestits de gènere de punt decorats amb dibuixos surrealistes Fou gran amiga dels artistes del surrealisme, que influïren en les seves creacions, tant pel que fa a les formes dels vestits com a les decoracions dels teixits Les seves extravagàncies estètiques la menaren a utilitzar colors molt atrevits a l’època Durant la Segona Guerra Mundial visqué als EUA, on creà una societat, i després retornà a París, on tancà la seva casa el 1954
Cristóbal Balenciaga Eizaguirre
Indumentària
Dissenyador de moda basc, conegut sovint per Balenciaga.
El 1919 obrí un establiment amb les seves creacions a Sant Sebastià, i més endavant també a Barcelona i a Madrid Confeccionà vestits per a l’aristocràcia i la família reial espanyola En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es traslladà a París, on establí el seu taller d’alta costura Obtingué un gran èxit entre celebritats i l’alta societat amb els seus vestits d’influència cubista i japonesa, i mantingué unes relacions difícils amb altres fabricants d’alta costura Retirat oficialment el 1968, després de la seva mort la firma Balenciaga continuà activa en els articles…
Paco Rabanne

Paco Rabanne
© Instituto Cervantes
Indumentària
Nom amb què és conegut el modista francès d’origen basc Francisco Rabaneda Cuervo.
Fill d’un militar republicà afusellat el 1937, s’exilià a França amb la seva família el 1939 Estudià arquitectura 1951-63 a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Professionalment, però, a partir del 1955, es dedicà a la moda amb el disseny de bosses, sabates i vestits El 1962 començà a treballar per a firmes com Balenciaga o Dior El 1963 fou premiat a la Biennal de París per una escultura habitable exposada al Museu d’Art Modern L’any 1966 presentà la seva primera collecció, que introduïa materials insòlits en els vestits com ara el paper, el plàstic i…
Josep Ferrer i Sabaté
Indumentària
Dissenyador d’indumentària.
Creador d’una línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantalon per a tota mena de vestits Fou un dels més importants inductors de la moda avançada dels anys seixanta a Barcelona
Andreu
Indumentària
Nom comercial amb el qual és conegut el modista Josep Andreu i Faiges.
Inicià la seva carrera realitzant dissenys d’estampats i vestits El 1961 entrà a formar part de l’equip de Pedro Rodríguez, el seu mestre, i el 1966 s’establí pel seu compte La seva creació és avantguardista i sofisticada, si bé conserva estructures clàssiques
Jeanne Lanvin
Indumentària
Modista francesa.
Obrí casa a París, el 1890, d’alta costura femenina i infantil Treballava sense disseny previ, damunt del cos directament Els seus vestits eren coberts d’originals brodats, creacions que en la segona i tercera dècada del s XX, en el moment art-déco , la feren una de les més importants creadores de moda